Slam Dunk, obra d'un dels mangakas més coneguts actualment, Takehiko Inoue, és un dels títols més populars del gènere esportiu del manga i l'anime al nostre país. Després del seu pas per alguns canals autonòmics, i després que Ivrea agafes un bon èxit de vendes del manga, l'any 2010 es va llançar a editar l'edició kanzenban del mateix autor, corregint molts dels errors de la primera edició i oferint al públic, la que possiblement és la millor edició d'un manga que ha realitzat mai l'editorial d'origen argentí.
Slam Dunk és un manga de Takehiko Inoue, molt popular com a autor d'altres obres com a Real o Vagabond. Aquest manga del gènere esportiu, també denominat spokon va començar a editar-se en el 1990 en la revista Weekly Shonen Jump de Shueisha compartint pàgines amb obres. L'èxit de Slam Dunk va ser conegut, convertint-se en el manga més venut de la història del Japó (va mantenir el lloc fins que va ser One Piece el manga més venut), va treballar amb el manga fins a 1996 acumulant 31 volums recopilatoris.
La popularitat del manga va fer que en 1993 s'estrenés una adaptació animada en la televisió japonesa, que es va mantenir en antena fins a 1996 amb 101 episodis i 4 OVAS. Aquest anime, com d'altres del gènere esportiu va arribar a Espanya, i a alguns canals autonòmics, i va aconseguir una bona acceptació pel públic.
A causa d'aquesta popularitat, Ivrea va editar aquest manga en format tankoubon en el 2003 aconseguint el que d'altres mangues esportius no havien aconseguit abans, obtenir unes vendes bastant respectables. Durant anys Ivrea va estar reeditant i re-empaquetant aquests volums en packs amb caixes de cartró fins al 2009, moment en el que l'editorial es va llançar a reeditar-ho en format kanzenban, la primera de l'empresa d'origen argentí.
Entre altres raons per dur a terme aquesta re-edició, la principal era que l'antiga estava alguna cosa desfasada, i tenia alguns problemes de traducció, errors que Ivrea tenia intenció d'arreglar en la nova edició. Aquest mateix any va començar l'edició kanzenban de Slam Dunk.
Un dels pitjors elements com a arma secreta
Hanamichi Sakuragi és el protagonista de Slam Dunk, un dels pitjors elements de l'insitut Shohoku de 15 anys, que posseeix un rècord de rebutjos amorosos. La seva vida canvia radicalment quan coneix la Haruko Akagi, una noia per la qual acaba en l'equip de bàsquet per impressionar-la, del qui, el seu germà gran, Takenori Akagi al que sobrenom “Gori” de goril·la- és el capità.
Sakuragi no ha jugat mai al bàsquet, no coneix ni les normes, el seu únic avantatge sobre la resta és la seva força i altura. És per això que Hanamichi al principi es revela com un autèntic gamberro que ni sap botar la pilota mentre correr. Aquesta situació encara més quan en l'equip entra un altre alumne de primer que resulta ser un geni del bàsquet, Kaede Rukawa, i que arrossega ja molts elogis de la seva època de jugador en la primària. A més a sobre, la Haruko s'enamora de Rukawa, completant així l'habitual triangle amorós.
El fet és que en Sakuragi mentre intenta dia a dia millorar per impressionar a la Haruko i guanyar-se un lloc en l'equip, Rukawa és un geni i des d'un primer moment es revela com l'estrella de l'equip. Això provoca que en Hanamichi tingui una gran enveja de Rukawa, sobretot quan veu que la Haruko està més interessada sentimentalment per Rukawa que per ell.
No obstant això provocarà infinitat d'escenes còmiques i gracioses, en les quals Hanamichi es autoproclamarà de ser fins i tot el “arma secreta” del Shohoku.
Una història que enganxa
La història avança a mesura que s'uneixen més integrants a l'equip de bàsquet de l'institut, cadascun amb un passat i unes motivacions diferents, formant al final un equip digne de lluitar pel torneig entre instituts, on es trobaran tot tipus d'equips i jugadors.
Takehinko Inoue, ens ensenya des de la base que és el bàsquet i com es juga (òbviament amb les normes d'aquella època), fent ús del personatge d'en Hanamichi que après a jugar a mesura que avança la història. Aconseguint sempre traslladar al lector l'emoció d'un veritable partit de bàsquet.
Encara que sincerament, crec que el veritable vici de la història és en Hanamichi, un personatge sense igual amb el qual un és incapaç de no identificar-se. Obviant el detall que és un amant de les baralles, el seu afany de superació i ganes de millorar en l'equip de l'institut, a pesar que sempre hi ha algú millor que ell, sumat al fet que la Haruko únicament li tracta com un bon amic, ens facilita el sentir-nos proper a les seves peripècies.
L'èxit del manga
Si ja de per si el guió i arguments de Slam Dunk enganxen des de les primeres pàgines pel fort magnetisme d'un personatge com en Hanamichi, el dibuix de Takehiko Inoue és simplement espectacular. Estem possiblement davant un dels autors de manga més talentosos de l'actualitat, amb un estil realista, però sense deixar de costat la faceta còmica i caricaturesca, deformant personatges a l'estil SD (super deformed) sempre que és necessari, amb una naturalitat que aclapara. Takehiko sembla dominar a la perfecció totes les facetes del dibuix d'un manga, des de la il·lustració, passant pel disseny, la composició de vinyetes, el color, els plànols, el moviment,etc.
Com a curiositat en el dibuix de Slam Dunk, Takehiko va dissenyar alguns personatges i vestimentes es va basar en equips i jugadors de la NBA americana. Salta a la vista com la vestimenta del Shohoku està inspirada en la del mític Chicago Bulls, com el seu capità, Takenori Akagi, té certa semblança amb el popular jugador dels 80 Patrik Ewing, o com fins i tot ha calcat fotos famoses.
L'autor, Takehiko Inoue
Takehiko Inoue, l'autor d'Eslam Dunk va néixer en 1967 en Kyushu. Durant la seva època estudiantil va practicar el bàsquet, d'aquí la seva tremenda afició a aquest esport i els seus coneixements sobre la matèria.
Abans de debutar com a artista, Takehiko va estar treballant com a assistent de Tsukasa Hôjo, autor de City Hunter o Family Compo. En 1988 va debutar com mangaka en la Weekly Shonen Jump amb Kaede Purple, pispa esportiu sobre el bàsquet el protagonista del qual recorda bastant al personatge de Slam Dunk Kaede Rukawa. Gràcies a aquest manga va aconseguir el prestigiós Tezuka Xou, un premi que s'atorga en honor del Déu del Manga. Posteriorment va treballar com a dibuixant en 1989 en el manga Chamaleon Jail.
El seu primer gran èxit arriba un any després, en 1990, amb Slam Dunk, un manga que des del principi va aconseguir enlluernar al públic aconseguint ser el manga més venut de la història amb més 100 milions de còpies venudes entre 1990 i 1996, fins que recentment One Piece li va arrabassar aquest rècord. En 1995 va rebre el Shogakukan Pispa Award, com a millor manga de l'any.
Després de finalitzar Slam Dunk, Inoue va realitzar en 1997 un nou manga sobre el bàsquet ambientat en un futur on humans jugaven partits contra extraterrestres, que es a la web de la ESPN en diferents idiomes, sent adaptada a sèrie d'animació per TMS Entertainment en dues temporades de 13 episodis en 2005 i 2007.
El seu següent treball va acabar per consagrar-li com un mangaka d'èxit, sent fins ara la seva obra més llarga amb 37 volums publicats, Vagabond, un relat amb certes llicències de la vida del famós Musashi Miyamoto. Amb aquest manga repetiria l'èxit de Slam Dunk aconseguint també premis com el Kodansha Pispa Award en el 2000 i el Osamu Tezuka Award en 2002.
Durant Vagabond, en el 2001 a Inoue sembla que li va picar cert de nou pel bàsquet, i va començar a serializar una altra obra centrada en aquest esport, Real, encara que sobre la modalitat paraolimpica del bàsquet en cadira de rodes. Amb aquesta obra va rebre un nou premi, el Japan Intervé Arts Festival en el 2001.
Actualment continua treballant amb dues obres encara que es diuen que a Vagabond li falta poc per acabar, compaginant-les amb altres labors com la de dissenyador de personatges per Mistwalker i el seu Lost Odyssey para Xbox360, o la de columnista en alguna revista d'esports com Hoop.
L'edició de Ivrea
Ivrea va començar a editar aquesta edició kanzenban de Slam Dunk ap partir del 2009 amb molts més problemes dels esperats. La intenció de l'editorial era treure una edició similar a la de Rurouni Kenshin d'Edicions Glénat, amb unes sobrecubiertas en paper rugós i els logos en un acabat plastificat, imitant d'alguna manera la serigrafia de les pilotes de bàsquet. La jugada a l'editorial li va sortir malament ja que la impremta encarregada ho va fer faltal i els logos i imatge del primer volum es rescrebajaban en les dobleces del llom. L'editorial va demanar disculpes per això i va prometre que el problema seria solucionat en volums posteriors, oferint a més una nova sobrecuberta en un volum posterior ja amb el problema corregit.
Excepte aquest petit problema sense més importància (ja que l'editorial ho va solucionar d'una manera magistral), Slam Dunk kanzenban possiblement sigui la millor edició realitzada per Ivrea. La grandària del volum és l'habitual de les edicions kanzenban, i les sobrecubertas, com ja s'ha dit, són esplèndides en un acabat perfecte, amb els logos plastificats imitant al tacte d'una pilota de bàsquet. Les portades són totalment noves per a aquesta edició i el disseny.
Dins, el manga ofereix una impressió impecable amb pàgines a color rescatades de l'edició original a les pàgines de la Weekly Shonen Jump. La traducció de l'obra s'ha realitzat de nou des del japonès respectant noms i termes, fent incapié en els problemes comesos en l'edició tankoubon.
A més, alguna cosa que sempre m'agrada destacar de les obres editades per Ivrea són la seva seccions aclaridores, alguna cosa que únicament realitza de manera habitual aquesta editorial, excepte algun que un altre article sobre l'obra en qüestió que fica de vegades Planeta De Agostini o Panini Comics en els primers volums dels seus mangues. Aquestes seccions aclaridores que fica Ivrea, sota el meu punt de vista, són un gran tresor d'informació.
Una obra que ningú s'hauria de perdre
Slam Dunk durant molt temps va tenir dos volums, el 23 i 24, com els més venuts de la història del mercat del manga japonès. Rècord que va ser arrabassat recentment per One Piece que no fa més que superar-se volum a volum. Aquesta dada és un simple exemple de la popularitat i la qualitat d'aquest manga, que al seu torn a Espanya posseeix la honrosa medalla d'haver funcionat ben tant en pantalla com en paper.
És un manga grandiós. D'aquestes obres que cap aficionat a aquest art hauria de perdre's, o almenys provar per saber si realment està deixant passar un d'aquests trens que passen poques vegades per davant nostre. Slam Dunk és sens dubte un dels millors shonens la factoria Weekly Shonen Jump de Shueisha, i això és a dir molt, ja que parlem d'una revista que ha vist passar per les seves pàgines obres com Dragon Ball, Dr. Slump, Rurouni Kenshin, One Piece, etc.
Tampoc importa molt que siguis aficionat o no al bàsquet, el bon fer de Inoue et va portant de volum en volum de la mà durant l'aprenentatge de Hanamichi, com si d'unes classes particulars.
La seva lectura és amena, divertida, i sobretot addictiva, amb prou feines vint-i-quatre toms d'aquesta edició kanzenban al mercat, no hi ha volum que després de passar l'última pàgina m'hagi dit: “ja? Ja no hi ha mes? Haig d'esperar al següent tom?”. I això, no és alguna cosa que em passi amb moltes obres, molt poques francament, es poden comptar amb els dits d'una mà.
El Millor: El dibuix, el guió, els personatges… tot. Una obra imprescindible.
El Pitjor: Que Ivrea l'editi d'una manera una miqueta irregular, i no de manera mensual.
Fitxa tècnica:
Títol: Slam Dunk (edició kanzenban )
Títol original: Slam Dunk Kanzenban (スラム ダン 完全版)
Guió: Takehiko Inoue
Dibuixant: Takehiko Inoue
Editorial japonesa: Shueisha
Editorial espanyola: Ivrea
Format: Tom de luxe A5 (150×210), rústica (tapa tova) amb sobrecuberta
Preu: 12€
Nº de toms en japonès: 24
Nº de toms en castellà: 24